RESSENYES

Exposició Miralda al MACBA

El dilluns dia 9 de gener els alumnes del Batxillerat Artístic vam assistir al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) per a veure l’exposició  MIRALDA MADEINUSA, de l'artista català Antoni Miralda.

Antoni Miralda va nèixer a Terrasa l'any 1942. Des de la dècada de 1960, el seu treball ha desenvolupat l'objecte, el cerimonial, les intervencions en l'espai públic, el menjar i el concepte Food Cultura. Es va traslladar a París l'any 1966 per fer el servei militar, i allà va suposar l'establiment de les bases d'un mètode de treball propi, la descoberta de la cultura americana va actuar com a catalitzador, perquè després, l'any 1971, es va desplaçar als Estats Units, que estava en época social i polísitca dolenta, però ell va connectar bé amb aquest ambient. Va abandonar l'ambit de la galeria per començar a fer performance, i obres de caràcter participatiu. A París, l'artista ja havia començat amb la seva obra experimental del color i el menjar, però va ser a Amèrica on la seva obra va adquirir una complexitat formal més gran, alhora que fa que el public prengui part d'una manera activa en l'acte creatiu.

Entre totes les seves obres vam poder observar les més signidficatives durant la seva trajectòria:

Breadline (1977), una monumental línia de pans presentada al Contemporary Arts Museum de Houston; Wheat & Steak (1981), una gran desfilada-performance pels carrers de Kansas City, una exposició al Nelson-Atkins Museum of Art i una cerimònia participativa a la Borsa de Cereals d'aquesta ciutat; L'Internacional Tapas Bar & Restaurant (1984-1986), un experiment social i artístic obert juntament amb la restauradora Montse Guillén al barri de TriBeCa de Nova York; i Honeymoon Project (1986-1992), un casament simbòlica entre l'estàtua de la Llibertat de Nova York i l'estàtua de Colom de Barcelona realitzada en diverses localitzacions. L'exposició presentarà també la gran instal·lació que forma part de la Col·lecció MACBA, Santa Comida (1984-1989), que recull el llegat de la cultura afro-caribenya a l'Amèrica actual.

El que m'ha semblat més significatiu personalment sobre aquest artista ha sigut el fet que volgués que el públic interactués amb les seves obres. Es interesant ja que normalment quan vas a un museu, saps que no es pot tocar res, i fins i tot que a vegades no es poden fer fotos, i lo divertit i innovador de Miralda es tot lo contrari, el que vol ell és interactuar amb el públic de forma de trobar-los més propers a ell. A aìxò se li anomena, performance o happening, que era realment la obra de Antoni Miralda.

Eol que menys m'ha agradat ha sigut el fet que treballi amb menjar, sense despreciar l'obra de l'autor, realment el que feia era bonir, però pennso que és una manera dolenta de desperdiciar el menjar, ja que molta gent el necesita. Però sortint del punt negatiu, em sembla una forma innovadora i artística de crear art.

 


Sota la paraula- Pere Salines

El dia 19 de maig els alumnes del Batxillerat Artístic vam assistir al Museu de Granollers per a veure l’exposició del pintor Pere Salinas, anomenada ‘’Sota la paraula’’.

Pere Salinas és un pintor que juga amb la poesia. És a dir,  el que pretén es pintar o fer art de forma que es transmeti alguna cosa, es important per a ell la simbologia de cada obra que crea, per tant, abans d’agafar un pinzell, o qualsevol cosa que ell cregui convenient per a fer les seves obres, les pensa, i intenta donar alguna impressió, la qual pot ser observada de diferents punts de vista.

Es podria dir que el pintor ens mostra un estil abstracte, però sense arribar a ser-ho del tot, ja que en la seva exposició combina diferents elements, com la pintura acrílica, la tinta, mapes… Les pintades poden ser abstractes , ja que realment a primera vista no son formes que descriguin alguna cosa en singular, però més profundament si que poden significar alguna cosa. Els mapes no són abstractes, però realment no sabem que signifiquen en el context en que l’autor els planteja. I amb la tinta l’autor escriu. Escriu paraules que coneixem, però que igual que els mapes, no tenen cap significat en el context en que estan… o si?

Lo divertit de cadascuna de les obres d’aquesta exposició no és l’harmonia amb la que estan representades, el més important és el significat que cadascú pot donar. L’autor pinta sense saber que pensarà qualsevol que vegi la seva obra, per tant, tothom es lliure de donar-li el seu propi significat. El color també és important, encara que l’autor no ens va desvetllar del tot perquè estan utilitzats els colors que hi son, ja que va deixar a elecció dels alumnes el que pensaven que significaven els colors. Per alguns significava tristesa, per altres significava una manera de ressaltar, etc. I a l’autor li semblaven bé totes les opcions.

Per a Salinas el fet important de la exposició són les paraules, ja que realment no sabem que significat tenen, encara que siguin paraules conegudes per tothom. Llavors, quin significat té cadascuna amagat? Que trobem Sota la paraula? L’autor s’ha centrat en aquest tema, el fet de veure coses conegudes i no saber que signifiquen. Malgrat això, hi va haver alumnes que van donar el seu propi significat a cada obra, veien figures reconegudes o que els hi recordaven a alguna cosa, és a dir, coneixien el seu propi significat, però no coneixien el significat que altres podien haver-li donat a la mateixa obra.

Personalment m’ha agradat l’exposició, sobretot pel fet que l’autor no hagi donat un sol significat a cadascuna de les obres, per a ell tenen un significat que per altres persones potser és diferent. Es interessant que amb una obra, cada ull pugui representar moltes coses i també considero que es una bona innovació, ja que mai havia vist obres d’aquest tipus.

Cristina Nuñez
La artista Cristina Nuñez va visitar-nos al centre, amb ella vam poder estar dues sessions de dues hores cadascuna. En la primera sessió va fer-nos una presentació, va parlar-nos del transcurs de la seva vida, ja que no havia sigut fácil i havia tingut moltes pujades i baixades. A mi personalment em va semblar molt interessant aquesta part ja que ella es va obrir a nosaltres explicant-nos com havia superat tots els obstacles que la vida li havia possat. A més ens va explicar el perquè de les seves fotos, ja que eres diferents. Expressava molt amb una sola foto que semblava buida i que en realitat estaba molt plena. Ens va propossar de fer una activitat per tal d'apropar-nos més a ella i saber que pretén i que sent amb les seves fotografies. L'activitat consistia a actuar un dels tres tipus de sentiments: ràbia, desesperació o terror. Vaig escollir desesperació. Una tarda que estaba sola i ningú podia estorbar el meu treball, vaig possar el temporitzador i em vaig treure al voltant de 8 fotos sense borrar cap, per tal de poder-les enviar a la Cristina.

A la següent sessió vam poder gaudir de totes les expressions dels nostres companys, a més, em vaig sentir més a prop d'ells, ja que mai havia vist els meus companys d'aquesta forma. Em va semblar un bon recurs er conseixer l'interior de les persones. A més haviem de fer una activitat amb una persona que no ens portessin molt bé. L'activitat consistia a mirar fixament als ulls com si no coneixesim de res a aquella persona i deixar expressar amb les cares el que se sentia. Crec que aquesta també pot ser una bona activitat per desconnectar i relaxar-se amb una persona amb la qual sol haver-hi molta tensió.

MACBA
El dia 18 de gener el Batxillerat Artístic Plàstic vam anar a fer una visita guiada al MACBA (Museu d'Art Contemporani a Barcelona).

Està situat en un barri el qual es una mica desalinyat, per tant, van voler posar el museu en aqust espai per donar un toc de luxe al barri, ja que es un museu molt gran, blanc i molt acristalat.
Per fora sorpen, ja que no pinta molt be en l'espai en el que està situat, com es pot comprovar a la primera imatge esveu el contrast de barri amb el blanc i gran museu.

Per dintre em va agradar molt. Sembla bastant professional, tant per el color escollit, com per tindre tants vidres. Això fa que l'exterior pugui vuere l'interior del museu tan alinyat, i els de dintre poden veure l'aspecte de l'exterior i el contrast de glamour.

Vam anar a veure  Espècies d'Espais, en la que trobem diferents obres de diferents autors. Aquest treball está dedicat especialment a el llibre que dona el titol a l'exposisció que está exposant-se des-de el 16 de juliol de 2015 i perdurará fins el 24 d'abril de 2016. El llibre es de l'autor Georges Perec, el qual deia que en la nostra vida estem en els espais on hi tenim la nostra intimitat, on la perdem amb l'espai públic i la societat i on tenir la nostra privadesa. Aquesta exposició també está bastant relacionada amb els forats, ja que a partir dels forats es com pasem a atres llocs. 

El llibre d'aquest autor estaba dividit en diferents capítols que son els que li donen sentit a l'exposició. Pasem per els 5 primers capítols del llibre:

-La pàgina.

-El llit.

-L'habitació.

-L'apartament.

-El barri.

Les obres eren molt diferents cada una, però en la meva opinió tenien més significat subjectiu que objectiu. Crec que cadascú podía imaginar-se qualsevol cosa de cada obra si no li expliquen.

A mi personalment em va agradar molt la representació del llit. Em va semblar interesant ja que es un llit que sembla normal i corrent, però si t'hi fixes es pot veure que està cobert per una tela de mapa. En el mapa es representa cada lloc important amb un botó, i em va semblar molt original. Li vaig donar el significat de: en la nostra maxima intimitat, on més privadesa tenim, al nostre llit, i estar rodejats d'un mapa d'una ciutat, i a sobre marcat cada punt important amb un botó. Es extrany.

Opinió personal: A mi em va agradar la visita al MACBA, però més que agradar-me perque fós bonic, m'ha agradat per extrany i original, perquè mai habia anat a una exposició tan extranya, que et fa pensar el perquè algú ha volgut plasmar el seu art d'aquesta forma. I el fer-me la pregunta tota l'estona de ''i això és art?'' m'ha fet reflexionar en que, no tothom expressa el seu art mitjançant un paper  i un pincell, sinó que hi ha persones que volen innovar de tal froma, que a vegades es dubta si allò està considerat art. Però realment, l'art es la forma de mostra el que se sent, i n'hi han tantes formes, que no es podrien observar cadascuna d'aquestes. Per tant, m'ha agradat aprendre noves vissions, poder veure coses noves, modernes, formes d'art diferents.



Museu d'Arts Santa Mònica
El dia 21 de novembre el Batxillerat Artístic vam anar a fer una visita guiada al Museu d'Arts de Santa Mònica a Barcelona.

Títol de l'exposició: Figures del desdoblament. Titelles, màquines i fils.
Nom de l'autor o autors: L'exposició està distingida per obres de molts autors diferents.
Data o periòde: Les obres tenien diferents dates i periòdes però totes estaven entre els anys XIX, XX i XXI.
Estil: Cada obra tenia un estil diferent, dependent de l'autor i l'espai del museu on estigués.
Descripció objectiva: Les figures estaven fetes de fusta, corda, fils, ceràmica, fang, o fins i tot de carn de porc. Cadascuna tenia tamanys diferents, hi habia figures grans i també de petites.
Descripció subjectiva: Les figures tenien significats diferents, hi havien algunes que fins i tot tenien significats més profunds del que semblava, però això més bé depenia de la persona, i de la seva creativitat i imaginació.
Opinió personal: Personalment m'ha semblat una exposició extranya però interesant, ja que mai m'hauria imaginat aquest àmbit de l'art. Es una exposició que recomanaria, sobretot per a persones més adultes, ja que crec que les figures tenen una visió més gran, osigui, un adult es podría plantejar millor cada obra que un nen per exemple. També m'he adonat de la imaginació que han tingut tot aquests artistes per a fer obres com aquestes, i em sembla molt bé que hagin utilitzat els materials que els vinguin de gust per a crear el seu art personalitzat.


Aquesta exposició estava dirigida per set portes, cadascuna amb una temàtica, i cadascuna amb diverses figures del seu àmbit.
La primera porta es deia El llindar i aquí podiem interpretar de diferents maneres els miralls, la foscor, i les dimensions.
La segona porta es deia Animàlia on es podien veure representacions d'animals, o d'essers.
La tercera porta es deia Inferns i Dimonis, aqui podiem veure diferents tipus de dimonis, monstres i la representació de l'infern.
La quarta porta s'anomenava La batalla, i aquí podiem veure diferents escenes... bueno... de batalles.
La cinquena porta s'anomenava La mort, i aqui podiem comprovar diferents representacions de la mort, d'esquelets, i de ànimes.
La sissena porta es deia Les figures de devoció, on s'hi presentaven passions humanes, pors, lluites, missèries, etc.
La última i setena porta s'anomenava L'altre, aquetsa porta ens mostra el nostre doble, l'altre cara oculta.


Aquí hi han unes de les obres que més em van cridar l'atenció:

 Aquesta titella és un montre, però podem saber que es una figura femenina.

 Aquesta sala representava l'infern i els ninos són Les Set Ogretes.

 Aquestes últimes dos són de la sala Animàlia.

 El suicida, la borratxa i la drogadicta.

Aquestes dues ultimes estaven a la sala La Mort.