GLOSSARI

-Enquadrament: En fotografia o en cinema es la composició, la forma en la qual s'ordenen els objectes vistos, dins del que efectivament queda en un quadre.

-Perspectiva: Es un conjunt de tecniques per a representar graficament objectes tridimensionals en una superficie bidimensional plana.

-Saturació: És la intensitat d'una tonalitat específica. Es basa en la puresa del color, una tonalitat molt saturada té un color viu i que ressalta.

-Punt de vista

Dintre del punt de vista s'inclouen cuatre plànols. Plà objectual, plà subjectiu,plà subjectiu voyeur i els plànols indirectes.

-Càmera objectiva: Quan la càmera adopta un punt de vista neutre, com el que adoptaria un espectador extern que simplement mira des de fora el que està passant 

-Càmera subjectiva: Quan la càmera adopta un punt de vista intern, imitant la mirada d’un personatge per col·locar l’espectador en el lloc d’aquest personatge.

Moviments de càmera
Els moviments de càmara poden ser o be físics o també optics, i son la diversitat de moviments que pot realitzar la càmara, que son molts.

-Panoràmica: És el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblicu. Generalment la panoràmica es fa servir per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena però que no apareixen al mateix quadre.

-Tràveling: És un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails. Segons els moviments distingim entre tràveling lateral o frontal.

   *Tràveling frontal: Es quan es realitza un travelling cap endevant, apropanse així a l'objectiu

   *Tràveling lateral: Es quan es realitza un travelling cap a l'esquerra o la dreta

   *Tràveling vertical: Es produeix quan es realitza un travelling cap a dalt o cap abaix.

   *Tràveling circular: Mou la càmara 360º sobre l'objectiu.

-Moviment lliure: És quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua.

Enquadrament

És la part de realitat que veiem a través del visor de la càmera i que determina allò que l’espectador veurà. Una càmera té uns límits físics horitzontals i verticals, no pot mostrar-nos tota la realitat. Per tant, cal escollir quina part de la realitat ens mostrarà, és a dir, quin tipus de pla, i des d’on ens la mostrarà, és a dir, amb quin angle d’enquadrament. 

L’angle d’enquadrament és el punt i la direcció en què col·loquem la càmera respecte de l’objecte filmat (o fotografiat). Segons l’alçada des de la qual enquadrem l’objecte o el personatge distingim diversos angles d’enquadrament: normal, picat, contrapicat i zenital.

-Angle normal: És quan la càmera se situa a l’alçada dels ulls del personatge. Això no és així en totes les cultures audiovisuals, de vegades l’angle normal se situa a uns pocs pams del terra, com en el cinema japonès clàssic.

-Angle picat: És aquell en què la càmera se situa per sobre de l’objecte. Generalment això provoca que el personatge es mostri empetitit o indefens. Però també pot servir per mostrar una perspectiva diferent i més àmplia d’un decorat que no podríem veure amb un angle normal.

-Angle contrapicat: és aquell en què la càmera se situa per sota de l’objecte. Això fa guanyar presència al personatge i pot buscar dos tipus d’efectes: realçar o magnificar el personatge mostrant-lo en tota la seva grandesa o bé fer-lo semblar maligne i amenaçador.

-Angle zenital: És aquell en què la càmera se situa totalment perpendicular al terra i per tant ens dóna una perspectiva totalment aèria dels personatges.

Plans

Segons si l’enquadrament és més obert o més tancat, diferenciem diversos tipus de pla.  Un plà es una tira continua de película la qual esta creada a partir d'una serie de fotogrames. Es poden distiguir varis tipus de planols, com per exemple: Plà general, plà mig, plà sencer, plà conjunt, entre d'altres.

-Pla general: És aquell pla en què veiem la figura humana sencera i també l’escenari on es desenvolupa l’acció. Depenent de com sigui l’escenari, la figura humana apareixerà en proporció més gran o més petita. 

-Pla americà: Apareix la figura humana aproximadament des dels genolls.

-Pla mig: apareix la figura humana aproximadament de cintura cap amunt.

-Primer pla: només hi apareix el rostre humà. S’acostuma a utilitzar per captar al màxim les expressions facials. Possiblement és el pla més expressiu. En els discursos televisats, per exemple, s’utilitza en moments en què es vol donar una forta càrrega emocional al que està dient la persona que parla.

-Pla detall: es fa servir per captar un detall de l’escena, o bé del personatge o bé de l’escenari. Un pla detall recurrent és, per exemple, un pla dels ulls d’un personatge. També s’utilitza barrejat amb la càmera subjectiva per explicar a l’espectador en quin detall es fixa un personatge.

Camp

Anomenem camp a tot allò que la càmera ens fa visible en un enquadrament determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol mostrar.

En canvi, el fora de camp és tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem. 

La profunditat de camp es defineix com la distància que hi ha entre l’objecte més proper i el més llunyà que es veuen amb nitidesa a la pantalla

Muntatge

Es basa en l'unió i modificació de trossos de pel·licula per arribar a crear una cinta definitiva. Aquest procès inclou: seleccionar i ordenar el trossos adecuats per un bon resultat final. Generalment, tant al cinema com a la televisió les escenes es construeixen combinant diferents plans. D’aquesta combinació de plans en diem muntatge.

-Muntatge dialèctic: És aquell que pretén que de dos plans successius en sorgeixi una idea, que no hi és en cap dels dos per separat. 

-Muntatge altern: Consisteix en dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i que, finalment, convergiran.

-Muntatge paral•lel: Dues o més escenes, que passen en moments i en llocs diferents, se’ns van mostrant als espectadors per crear un estat d’ànim o una associació d’idees.

El pla seqüència és una excepció a aquesta norma del muntatge. Anomenem pla seqüencia a aquell pla que es manté durant tota una seqüència. És a dir, l’escena no està formada per una suma de diferents plans, sinó que un sol pla ininterromput segueix tota l’acció. És per això que el temps cinematogràfic coincideix amb el temps real, cosa que no passa amb la combinació de plans.

-Raccord: És la relació entre un pla i el següent en el muntatge. Sovint els diferents plans que componen una escena han estat filmats en realitat en diferents moments i per tant cal vigilar que hi hagi coherència entre ells en elements (la llum, el vestuari, els detalls del decorat, la posició dels personatges…) per no trencar la il·lusió de continuïtat en l’espectador. Quan això no passa es parla d’error de raccord.

-Flashback: Es una tècnica en la qual la historia retrocedeix en el temps, gairebé sempre amb la intenció de situar-se en algun fet important.

Llum- Direcció de la llum

-Una llum creuada entre dos focus o reflectors sobre un personatge aconsegueix nitidesa en la figura perquè no es produeixen ombres.

-Una llum picada és un recurs expressiu que s’aconsegueix col•locant el focus de llum a sobre de l’objecte i així podem donar a la persona l’aspecte de cansada, per exemple.

-Una llum contrapicada, des de baix, ressaltarà les ombres exageradament, com passa per exemple a les pel•lícules de terror.

-Amb el contrallum -el focus instal•lat de cara a la càmera, d’esquena al personatge que volem gravar- s’aconsegueix transferir un toc misteriós i una imatge poc definida.

-La llum frontal, situada darrera la càmera, tendeix a aixafar o deixar plans l’objecte o persona filmats.

-La llum lateral remarca les siluetes i el contorn, donant més relleu al pla, en deixar una part de l’objecte a l’ombra.

Altres

-Realitzador: S'encarrega de plasmar en imatges els continguts del guió d'un programa de televisió o bé d'una pel·licula.

-Il·luminació: Es un factor important que ajuda a crear continuïtat entre diversos plànols, i gracies a ella la càmera es capaç de captar totes les imatges. S'empleen quatre tipus de il·luminació que son les següents: llum suau, llum dura, contrallum i llum d'emplenament.

-So: El so es un camp amb un alt grau d'importància, ja que des de que va aparèixer el cinema amb so es gairebé tant important com la imatge. Inclou tot el que siguin diàlegs, efectes sonors, música i bandes sonores.

-Zoom: També conegut com travelling òptic, sempre s'ha d'utilitzar com a eina per l'encuadrament previ a la grabació.

-El.lipsi: Espai, o també temps, que veiem simplement suggerits, sense que es mostri de forma clara, evident, nítida. 

-Distància foca (o aire): És la distancia entre el centre òptic de la lent i el pla focal. Per a què una imatge estigui enfocada, el punt focal ha d’estar damunt del pla focal, això s’aconsegueix mitjançant el moviment de les lents variant la distancia focal.

-Director d’estratègia (Planner): és la persona (o departament) encarregada de dissenyar la planificació d’una campanya publicitària.

-Flash-back: Salt enrera en el temps.   Guió literari: Narració argumental del film que conté els personatges, els decorats, l'ambientació, el vestuari..., així com els diàlegs i l'"off". 

-Muntatge: Combinació de diferents plans

-Muntatge altern: Quan succeeixen dues accions en llocs diferents però en el mateix moment, i s'expliquen de manera que s'alternen els plans. Normalment aquestes dues situacions acaben convergint en una de sola.

- Muntatge dialèctic: Quan el significat del que es vol transmetre, només s'obté amb la suma de dos o més plans, és a dir, quan un pla per si sol, no és capaç d'aportar una idea complerta

- Enfocar: Fer que la imatge d'un objecte obtinguda amb un mecanisme òptic es produeixi exactament en el lloc adequat perquè es vegi amb nitidesa.

- Enquadrar: Realitzar un enquadrament a travès d'un objectiu.

-Cinema: El cinema  o cinematografia és l'art de fer films cinematogràfics. Es tracta d'aprofitar la il·lusió de moviment produïda pel visionat d'imatges fixes, però que canvien molt ràpidament. En el cinema aquestes imatges es projecten sobre una pantalla en un ambient de penombra o foscor.

-Fotografia: Tècnica d'obtenció d'imatges per l'acció química de la llum sobre una superfície amb unes característiques determinades.

-Comic: Relat o història explicada mitjançant vinyetes o requadres que contenen il·lustracions i en el qual algunes o totes les vinyetes poden contenir un text més o menys breu.

-Continuitat (o raccord): En cinema, continuïtat espacial o temporal correcta entre dos plans consecutius.
-Pel·licula antecedent (o precuela): Una «preqüela» és una obra literària, teatral o cinematogràfica on la història d'aquesta precedeix a la d'una obra inicial i central, enfocant-se en els esdeveniments que es produeixen abans del relat inicial.

-Pel·licula de continuació (o seqüela): Una «preqüela» és una obra literària, teatral o cinematogràfica on la història d'aquesta es posterior a la d'una obra inicial i central, enfocant-se en els esdeveniments que es produeixen desprès del relat inicial.

-Pel·licula derivada (spin-off): Un "spin-off" o derivat, es refereix a un proyecte nascut com a extensió d'un altre anterior.

-Vinyeta: Requadre que conté un dels dibuixos de la sèrie que forma una historieta o còmic.

-Fora de camp: En canvi, el fora de camp és tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem.

-Ideograma: Signe gràfic que representa un concepte o idea de forma sintètica i no per anàlisi de sons o formes.

-Happening: Manifestació artística en l'àmbit de la música, el teatre o les arts plàstiques que es caracteritza per la participació espontània o provocada del públic.

-Performance: Espectacle de caràcter avantguardista en el qual es combinen elements d'arts i camps diversos, com la música, la dansa, el teatre i les arts plàstiques.