ARTISTES

Neil Harbisson

Neil Harbisson (Londres, Anglaterra, 27 juliol de 1984) és un artista avantguardista i activista ciborg britànic i irlandès resident a Nova York. És la primera persona al món reconeguda com ciborg per un govern i la primera persona amb una antena implantada a la cabeza. l'antena li permet escoltar els colors i percebre colors invisibles com infrarojos i ultraviolats així com rebre imatges, vídeos, música o trucades telefòniques directament al seu cap des d'aparells externs com mòbils o satélites. la seva connexió a satèl·lits li permet percebre colors extraterrestres.

Antoni Miralda

Antoni Miralda va néixer a Terrassa (Barcelona) el 1942. Després d'una estada de dos anys a París i dues a Londres, el 1966 es va instal·lar a la capital francesa fins a 1972, any en què es va traslladar a Nova York. Actualment viu entre Miami i Barcelona. Ja en els anys seixanta, juntament amb els anomenats «catalans de París» -Joan Rabascall, Jaume Xifra, Benet Rossell i Dorothée Selz-, va realitzar una sèrie de happenings o rituals col·lectius entorn de l'cerimonial del menjar a partir del color i la seva simbolisme. Primer en col·laboració amb Dorothée Selz i, des de 1972, amb la conservadora i gastrònoma Montse Guillén, va fer del menjar seu objecte de treball artístic.

Amb els anys ha desenvolupat grans instal·lacions amb un llenguatge inconformista, festiu, barroc i kitsch que apropa l'art a la vida. En projectes destacats com Honeymoon Project, un enllaç simbòlic de l'estàtua de Colom de Barcelona amb l'estàtua de la Llibertat de Nova York, se serveix d'una activitat universal com el menjar per dur a terme una deconstrucció de prejudicis en un món ja global. Moltes de les seves obres promouen la participació col·lectiva i el joc i la festa.

El seu etnologia gastronòmica li ha suposat un ampli reconeixement internacional. Des de l'any 2000, Miralda està centrat en el FoodCulturaMuseum, un arxiu de projectes múltiples basats en la investigació i la reflexió al voltant de la diversitat gastronòmica i el seu vincle amb les cultures del planeta. Amb seu a Miami ia Barcelona, ​​explora i difon la cultura del menjar mitjançant audiovisuals, música, llibres, mobles, objectes i tot tipus de documents.

Dorothée Selz

Dorothée Selz va nèixer a París al 1946 i és una artista experimental i conceptual que es dedica principalment a l'escultura efímera i a la pintura. Les seves pràctiques artístiques són properes a l'Eat Art, creat per Daniel Spoerri. Actualment viu i treballa a la seva ciutat natal.

Amb unes obres situades entre l’escultura i la intervenció pictòrica, Dorothée Selz va desplegar a la Barcelona dels anys setanta una notable trajectòria que la duria el 1975 a la Sala Vinçon i el 1983 a exposar a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró.

Jean-Michel Basquiat

David Ynbernon
Va nèixer a Igualada l’any 1972. David Ymbernon és un artista visual que treballa amb diferents mitjans. Mostra per primera vegada la seva obra en públic als quatre anys. Posseït pel color taronja, cursa estudis de pintura a l'Escola d'Arts i Oficis de Tàrrega. Exposa regularment en galeries d'art, museus i altres espais d’art. Ha realitzat nombroses accions i muntatges escènics. Ha estat premiat en diferents ocasions. Participa en festivals internacionals i d'altres esdeveniments artístics amb diverses disciplines.

Germans Castell

Els germans Castell (Jordi Castell i Joan Castell) fan escenografies per a moltíssimes companyies amb el seu equip d'artistes. Els alumnes de segon de Batxillerat Artístic vam assistir a una visita guiada per els mateixos germans a la seva exposició situada a Cardedeu, encara que tenen un taller a Santa Agnés de Malanyanes.

Del taller dels germans Castell també han sortit els decorats per a la sèrie de televisió Infidels de la Televisió de Catalunya. El món audiovisual és un altre dels camps dominats pels escenògrafs de Cardedeu. Sempre es necessita una base real encara que hi hagi treball de postproducció, diu Jordi Castell. Així Josep Castell i el seu equip han fet una part dels decorats del videoclip musical d’una cançó de la cantant Shakira,on també ha participat el tenista Rafael Nadal.

A més han fet l'escenografia d'obres de teatre o sèries televisives com "El Perfum", "El Orfanato", "Mar i cel", "Cómeme el coco, negro" o "Infidels".

Philippe Halsman

Philippe Halsman va nèixer a Riga el 2 de maig de 1906, i va morir a Nova York un 25 de juny de 1979 (amb 73 anys d’edat) va ser un fotògraf letó-estatunidenc molt conegut pels seus retrats de personatges célebres, entre ells Salvador Dalí (un gran amic seu i amb el cual va treballar molt el moviment surrealista), Marilyin Monroe (amb la va aconseguir un gran éxit amb la serie de fotos que li va fer en un racó) i Albert Einstein (al qual li va fer un dels autoretrats més famosos i mes reconeguts)

Va estudiar enginyeria i després va començar a apasionar-se per la fotografia, activitat amb la qual es va guanyar molt bé la vida per la seva obra tan reconeguda.

A més a més de la seva sèrie de salts (en la quals va treballar també amb multes celebritats) entre els seus treballs més originals es troba una «entrevista fotogràfica» al còmic francès Fernandel.

Salvador Dalí

Salvador Domingo Felipe Jacinto Dalí i Domènech, marquès de Púbol (Figueres, l'Alt Empordà, 11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989) fou un pintor, decorador, escriptor i pensador català, un dels principals representants del surrealisme. Se solen atribuir les seves habilitats pictòriques a la influència i l'admiració per l'art renaixentista. Dalí va tenir l'habilitat de forjar un estil personal i recognoscible. Es considerava a si mateix més bon escriptor que pintor i assegurava que si havia de passar a la història preferia fer-ho com a pensador; la seva actitud còmica, però, si d'una banda el va catapultar a una fama mai vista, de l'altra va dificultar seriosament l'estudi de la seva filosofia i reflexió. En pintura, una de les seves obres més conegudes és La persistència de la memòria, també anomenada Els rellotges tous, que data de l'any 1931. En escriptura, es considera que la seva obra capital és l'autobiografia Vida secreta de Salvador Dalí, que data de l'any 1942 i comença dient: "A sis anys volia ser cuinera, a set Napoleó, i la meva ambició no ha parat de créixer des d'aleshores". Les seves majors obres, en què va treballar fins als darrers anys de la seva vida, foren el Teatre-Museu Dalí de Figueres i ell mateix.

Jorge de Oteiza

Oteiza va ser un escultor espanyols i dels màxims exponents de L'Escola Basca d'Escultura. És conegut per les seves escultures abstractes i pel seu gran interès en el buit. En 1927 es va traslladar a Madrid amb el propòsit d'estudiar arquitectura, encara que, per raons burocràtiques, finalment va matricular-se en medicina. Malgrat que mai acabaria la carrera (la va abandonar en el tercer curs per a apuntar-se en l'Escola d'Arts i Oficis), l'assignatura de bioquímica va despertar el seu interès per l'escultura, per l'experimentació del que ell va definir com «biologia de l'espai». Les seves primeres escultures, figuratives i amb un cert aire arcaïtzant, van néixer sota la influència d'artistes com Jacob Epstein, Alberto Sánchez i, sobretot, Pablo Picasso. L'autor pensava que la finalitat de l'art no era l'obra mateixa, sinó la realitat transformadora i transcendent de l'experiència estètica.

DAVID BOWIE

David Bowie va ser en músic, actor i compositor de rock anglès. Va ser una figura amb una gran importància durant més de cinquanta anys. Va néixer el 8 de gener de 1947 a Londres i va morir el 10 de gener de 2016 amb una edat de seixanta-nou anys a New York a causa de càncer, tres dies després de llençar el seu últim disc ''Blackstar''. Algunes de les seves cançons més populars poden ser: Absolute Begginers, This is not America, Let's Dance entre d'altres.  En resum va ser un dels actors, cantants, compositor, productor musical i músic més popular de l’època amb més importància.

Fransesca Woodman
Aquesta artista tenia tendencia a fer unes fotografies que a mi personalment m'han semblat molt extrañes i molt apagades. A part de que eren en blanc i negre, el que volia expressar semblaba trist i desesperant. Aquí uns exemples:

Cindy Sherman

Aquesta artista, a diferencia de l'anterior sembla més alegre. Ella volia interpretar alguns personatges i es disfresaba. Segon ella, el que feia no eran autoretrats, sióo diferents retrats de diferents persones.

Cristina Nuñez

Aquesta artista feia unes fotos amb color, però debastadores. Volia representar l'extrema tristesa mediant les seves expressions facials.