FOTOGRAFIA

En aquesta pàgina es pot trobar: La Gymkana fotogràfica, El fotoreportatge, i l'anàlisi d'imatge.

Anàlisi d'imatge
Gymkana
Grup: Maria Cuenca, Maria Meneses, Yi Feng, Aida Rodriguez.

-Estela Si tenim interioritzat que les velocitats lentes deixen l'obturador obert durant el temps suficient com per captar un deixant de llum, aquest exercici serà senzill.

Si ho fem durant el dia haurem de tenir cura perquè no es cremi la imatge. 

-Equilibri Aquest exercici consisteix a aconseguir que el mesurador d'exposició de la nostra càmera assenyali sempre en punt mitjà. Hi ha diverses maneres d'aconseguir-ho, per comprovar-ho farem cinc fotografies en què l'únic valor que modificarem serà la velocitat, cinc on només ens fixarem en l'obertura del diafragma i les mateixes ajudant-nos tan sols dels valors ISO.

-Profunditat de camp En aquest exercici haurem de buscar abril objectes: una pedra, un fanal, un edifici i una flor. El repte consisteix a fer les modificacions necessàries en el diafragma per aconseguir la mateixa foto amb molta i poca profunditat de camp.

-Retrat a desconeguts Enfrontar-nos a fer fotos a desconeguts és una mica complicat si ets una persona tímida, però tot i així caldrà aconseguir 5 fotos on apareguin persones des de plànols generals a retrats de, com a mínim, un pla mitjà.

-Color Aquí els participants hauran de fer fotos en interiors i exteriors, en situacions d'ombra i sol quan estiguin en l'última de les opcions i amb diferents tipus d'il·luminació quan estiguin sota sostre. 

-Ráfaga vs disparo único Si per exemple fem una foto a algú que està patinant i salta sobre un objecte, en la manera ràfega haurem capturat el recorregut des del abans fins el després d'aquest salt. Ara buscarem una de les fotos en què està en l'aire i tractarem d'aconseguir una igual, o semblant, amb un únic tret.

Reportatge fotogràfic

Què és un foto reportatge?

Un foto reportatge és el registre visual d'un fet noticiós de manera que qui el vegi quedi ben informat de l'esdeveniment sense necessitat absoluta de textos. Les fotografies o fotografia que il·lustrin el fet han de contenir elements que orientin a l'espectador sobre els aspectes bàsics del periodisme: que, qui, com, quan i on. Tot pot ser com la roba o un accessori o un rètol de un carrer o un vehicle o alguna cosa representatiu del temps i el lloc a més de l'esdeveniment; tot això unit a les regles bàsiques de composició de la imatge perquè això també orienti l'espectador.

Els componens més importants de la càmera:

-El visor: El visor és el sistema òptic que permet enquadrar el camp visual que es pretén que abasti la imatge.

-L'objectiu: S'anomena objectiu al dispositiu que conté el conjunt de lents convergents i divergents i, en alguns casos, el sistema d'enfocament i / o obturació, que formen part de l'òptica d'una càmera tant fotogràfica com de vídeo.

-El sensor: El sensor d'imatge és l'element d'una càmera electrònica, tant de vídeo com de fotografia estàtica, que detecta i captura la informació que compon la imatge.

-El diafragma: El diafragma és una part de l'objectiu que limita el raig de llum que penetra a la cambra. Funciona com l'iris de l'ull humà, obrint-se o tancant-per permetre que entre més o menys llum segons sigui necessari.

-L'obturador: El diafragma és una part de l'Objectiu que limita el raig de llum que penetra a la cambra. Funciona com l'iris de l'ull humà, obrint-se o Tancant-per permetre que entre més o Menys llum segons va seguir Necessari.

La profunditat de les emocions

Explicació del treball: 

La meva companya, Maria Cuenca, i jo, després de rumiar on voliem enfocar el nostre treball vam decidir fer un reportatge de fotos de retrat. En un principi voliem captar les mirades de la gent, les seves diferents expressions, les seves faccions, i poder observar que encara ser iguals, compartim entre tots els éssers humans unes diferències que a cadascú ens fa únics tal com som. Però al moment de anar a fer el reportatge ens vam adonar després de preguntar a unes cuantes persones, que a més que normalment no volien que li fessin fotofrafies, quedaven poc originals i massa normals, per tant, vam descantarn-nos per fernos retrats a nosaltres mateixes. Voliem fer un reportatge de retrat diferent, prioritzant, gràcies als controls de càmera, els diferents elements del retrat d'una persona i les nostres expressions i emocions, compaginant-los per donar més expressió a totes les fotografies, convinant això amb els diferents efectes que es veuen en cada fotografia. 

Hem volgut jugar sobretot amb:
-L'exposició de les fotografies.
-El diafragma.
-La profunditat de camp.

Link de les fotografies  

Conclusions: Al final hem pogut comprovar que fer bones fotografies és més complicat del que sembla, i que finalment les fotografies escollides són les menys preparades, les més espòntanies, i son les que ens semblen més artístiques. També com a conclusió podem dir que vam trigar més del que ens esperàvem ja que en un principi vam haver de fer moltes proves per a adaptar-nos a la llum que hi havia i en l'espai en el que ens situàvem.

Anàlisi d'imatge

Anàlisi contextual

-Dades generals: La imatge es diu Tarde de Domingo en el Riato, l'autor és Luis Escobar, fotògraf d'un poble. Va nèixer a l'any 1887 a Albacete i va morir al 1963. La imatge és a Villanueva de la Jara i es va fer al 1925. 

-Dades tècniques: La imatge está en blanc i negre, el format és horitzontal, càmera, el suport és un trípode, objectiu, encara que la fotografia está en blanc i negre també podem comprovar uns tons sèpia.

-Dades bibliogràfiques i critiques: Aquesta fotografia pertany a una gran col·lecció del fotògraf molt important, ja que va trigar deu anys en acabar-la. Aquesta col·lecció reuneix la més eshaustiva selecció de les seves imatges (100 en total) i correspon a una de les més importants del món. La meitat de les imatges de l'exposició están fetes amb el contacte directe de plaques de vidre i la resta són copies de gran format realitzades a partir dels negatius originals.

Anàlisi denotatiu

-Descripció objectiva dels elements de la imatge: En aquesta imatge podem observar el que sembla ser un prat amb un riu que el creua. En aquest espai, com és lògic, hi ha molta vegetació i naturalesa, incloent arbres i arbustos. El riu es situa al centre de la imatge partint-la en dues meitats. En una borera del riu, específicament en la meitat esquerra, trobem quatre dones de diferents edats. Aquestes van vestides amb vestits de l'época en la qual va ser feta la foto i n'hi ha dues que están assegudes, una darrera de l'altre, i darrera d'aquestes dues trobem les altres dues dempeus i abraçant-se carinyosament. Una de les dones dretes i una de les assegudes miren a càmera, i les altres dues semblen estar distretes. A l'altre meitat de la imatge, a la dreta, trobem tres homes dempeus amb esmoquin i un nen estirat a la gespa amb roba normal i barret. Es troben més endarrera que les dones, i els quatre miren a càmera amb una actitud alegre.

-Morfologia de la imatge:  Podem trobar una linia recta vertical que creua tota la imatge i la divideix per la meitat, seguint el recorregut del riu. Una linia horitzontal a la part de dalt de la imatge que és la línia de l'horitzó i ens separa el prat del cel i les muntanyes. En quant a plans podem veure que la imatge és un  pla general. Però en aquest pla general trobem altres plans, com per exemple el de les persones: hi ha un pla de les dones que está més cap endavant i més a prop de la càmera i un altre pla dels homes que es troba més en darrera. A més també es podria destacar un pla al fons del tot que és el de les muntanyes i els arbres. Trobem també un punt de fuga on van a parar totes les línies que composen la imatge i és just on acaba la línia vertical del riu i on comença la horitzontal de les muntanyes. Els colors van variant amb uns tons blancs, negres, grissos, etc.

-Estudi compositiu: Com hem dit abans, aquesta imatge és un pla general d'un prat, l'enquadrament és en horitzontal, l'angulació és normal, encara que es pot apreciar que la càmera es situava una mica més amunt que els ulls del fotògraf, ja que trobem que la imatge esta feta des d'un punt més alt. Si dividim la fotografia en la llei de terços podriem comprovar que és una imatge molt ordenada ja que la trobem dividida perfectaemnt en les tres parts: en la part situada a l'esquerre de la imatge trobem a les quatre dones com a punt més important, i estan situades en els quadrats més baixos, Als quadres del centre trobem el riu, i en els de la dreta trobem els homes situats en el quadrat que es situa més amunt i en el del mig. Com a centres d'interès podriem dir que tal com ens assenyala la llei de terços són les persones i el riu. El recorregut visual es fa d'esquerra a dreta, ja que veiem una part més il·luminada primerament (llum natural), i després la més fosca. Un element important que també ens ajuda a l'hora de fer el recorregut visual és el fet que les dones portin robes més clares, variant els colors blancs, i els homes portin robes més fosques variant els tons negres. 

-Temps de representació: Aquesta fotografia va ser feta en un moment instantani, ja que només va fer falta la col·locació dels personatges en l'espai d'una forma normal, sense preparació prèvia.

-Graus de significació de les imatges: Aquestes imatges pretenien representar el moment històric que hi habia en l'época, destacant potser la pobresa després de la Primera Guerra Mundial, ja que els personatges están en el camp, però també, destacant la pau que hi habia en el moment i una posible recuperació després de la tragedia, que podem veure en la vestimenta dels personatges.

Anàlisi connotatiu

Aquesta imatge em sembla personalment que evoca bons records, ja que els personatges se senten feliços i es troben en mig de la  naturalesa, cosa que fa pensar en potser una felicitat al tornar a la natura després del fort canvi de els camps a les ciutats en aquell moment. El nom, a més, diu molt de la imatge: Tarde de Domingo en el Riato, ja que fa pensar en una familia que ha volgut anar a pasar el dia al camp, a la natura, i a volgut plasmar un bonic record fent-se una foto per recordar aquell dia. A més, com he dit abans, potser era important per l'artista marcar molt bé el moment historic en el que es situaven i que es recordés per a la prosperitat.

Visita a l'exposició de Philippe Halsman:
Anàlisi de dos imatges

Imatge 1

Imatge 2

Aquestes dues fotografies són de Philippe Halsman, un fotògraf letó-estadounidenc molt conegut pels seus retrats a celebritats del moment. Va neixer al 1906 i va morir al 1979.

La imatge 1 es diu Marilyn Monroe at the drive-in i es de 1952, i com ja bé sabem, la protagonista és la celebritat Marilyn Monroe. Es una imatge en blanc i negre i el que podem veure primerament es a la dona menjant el que sembla una hamburguesa. El següent que podem veure es que esta ficada en un cotxe i per últim i més interesant, la sal i la pimenta. I dic que es interesant perquè malgrat que estigui en primer pla és l'ultim que veiem en la imatge. Això es pel gran protagonisme que se li dona al retrat. En segon pla trobem a Monroe. Es un pla mig i és una fotografia instantànea ja que veiem a la protagonista just donant una mossegada a l'hamburguesa. A mi m'agrada molt aquest fotografia ja que personalment m'agrada molt Marilyn Monroe i a més em fa pensar que la imatge té algun significat, i es que Monroe era una dona de melucs amples però sempre estaba guapísima, i el fet que estigui menjant una hamburguesa i igualment tingui una imatge molt sensual em fa gràcia perque es com dient que encara que estigui menjant una cosa pringosa i poc saludable, segueix sent sexy.

En la imatge 2 trobem a la celebritat Rita Hayworth fotografiada per a la revista Life Magazine. Aquesta imatge és també en blanc i negre i el que primer veiem es a la celebritat bebent el seu batut. Aqui també és curiós que l'anunci de Canada Dry que és el que es represantiu de la imatge sigui l'últim que es veu. Trobem dos plans: el primer és el de Hayworth i el segón el de la paret on trobem el cartell de Canada Dry. Jo crec que se l'intenta donar protagonisme a la persona ja que expresa sentiments, és a dir, podem veure que Rita Hayworth esta bebent i sembla que te una cara de concentració i de plaer mirant el batut, per tant, sembla que el més important es demostrar que aquest batut está molt bó, i ja per si t'interesa, la marca está a darrera. La foto esta presa en un pla mig per què es vegi només l'important de la foto. L'escenari sembla que és una casa, i sembla que la mestressa de la cuina es prengui un descans bebent el seu batut preferit. Aquesta imatge és instantània perquè pren el moment de la dona bebent, però realment sembla que perduri, perquè el que es vol donar a entendre és el que surt a la imatge, la dona gaudint del batut, i aquest moment no es vol acabat. A mi personalment m'agrada molt la fotografia pel fet que la dona estigui gaudint en aquest moment d'un batut, és a dir, de la importància que se li dona, ja que fins i tot Rita Hayworth sembla que tingui cara de seducció mirant la seva beguda.

Fotoperiodisme, què és?

El periodisme fotogràfic, periodisme gràfic, fotoperiodisme o reportatge Gráfic és un gènere del periodisme que té a veure directament amb la fotografia, el disseny gràfic i el vídeo. Els periodistes que es dediquen a aquest gènere són coneguts generalment com a reporters gràfics o fotoperiodistes i majoritàriament són fotògrafs versats en l'art . El desenvolupament del periodisme gràfic pot rastrejar des dels mateixos inicis del desenvolupament de la fotografia i té una notable relació amb la fotografia artística. El diari va utilitzar la fotografia per primera vegada el 1880, al Daily Graphic de Nova York i des de llavors el periodisme ha integrat la imatge com a mitjà objectiu i representatiu d'un fet.

Artistes fotògrafs:

Henri Cartier Bresson, 1908-2004

-Henri Cartier Bresson (22 d'agost de 1908-3 d'agost de 2004) va ser un cèlebre fotògraf francès considerat per molts el pare de la fotografia de carrer i el fotoperiodisme. Va predicar sempre amb la idea d'atrapar l'instant decisiu, versió traduïda de les seves "imatges d'amagatotis". Es tractava, doncs, de posar el cap, l'ull i el cor en el mateix moment en què es desenvolupa el clímax d'una acció.

Aquest artista, com acabem de dir, feia fotos instantànees, és a dir, el concepte del "instant decisiu" no surt del no-res, com indica l'aforisme llatí nihilo nihil fit. Per aquells temps, els fotògrafs privilegiaven manera creixent a la fotografia presa "al vol", la famosa "instantània" en contraposició als complexos i claustrofòbics procediments de la fotografia d'estudi vuitcentista. "S'havia acabat l'època de posar en forma organitzada, ara es captava el món immòbil en moviment."
Algunes de les seves fotografies:

Robert Capa (1913-1954)

-Robert Capa (22 d'octubre de 1913-25 de maig de 1954) va ser un famós corresponsal gràfic de guerra i fotoperiodista hongarès del segle XX. Va ser parella sentimental de la fotògrafa Gerda Taro i junts fotografiaven amb el pseudònim "Robert Capa"; sent difícil saber quines fotos són de cada un. Van cobrir diferents conflictes: la Guerra Civil Espanyola, la Segona guerra sino-japonesa, la Segona Guerra Mundial (a Londres, Àfrica del Nord, Itàlia, la batalla de Normandia a la platja d'Omaha i l'alliberament de París), la guerra àrab- israeliana de 1948 i la primera Guerra d'Indoxina.

Algunes de les seves fotografies:

Jo he escollit un artista que vertaderament m'ha encantat, per el seu estil de fotografies. L'he pogut trobar a MADEinPHOTO.fr. Aquest artista és Steve Hiett:

Steve Hiett (1940)

-Steve Hiett  és un contemporani i fotògraf de moda, dissenyador, director d'art, i músic. Va néixer a Gran Bretanya en 1940. Hiett va estudiar pintura a l'escola d'art i després es va dirigir a la Royal College of Art Graphic Design School el 1962 a Londres, on es va interessar en la música i va treballar com a músic professional en 1966, jugant en nombroses bandes fins que finalment van tornar a la fotografia de moda. El 1992 es va traslladar a Nova York i va treballar com a director d'art per a G.V.C. i se seleccionen les revistes de moda. A continuació, el 1994, Steve va treballar com a director d'art d'Arthur Elgort "Model Manual". S'ha mudat de tornada a París i continua treballant com a fotògraf de moda i en la seva música. Hiett crea un efecte 3D en les seves fotografies utilitzant un format determinat i una combinació de colors. Les dones en les seves fotografies semblen tenir interminables cames i la pell brillant, sovint combinats amb els cotxes de luxe o anar en bicicleta obra de Hiett ha aparegut en revistes com Nova, Vogue (anglès, francès i italià), i Marie Claire. També ha realitzat el disseny gràfic, direcció d'art, i els anuncis de televisió dirigits a clients de la indústria de la moda i publicacions.

Algunes de les seves fotografies: