DISSENY

3r TRIMESTRE

Disseny de carpeta
Per el redisseny de la carpeta de l'IES Celestí Bellera volia un disseny senzill i a la vegada vistós, unisex, i que tots els alumnes independentpent de l'estil de cadascun sigui del seu agrat.

La meva idea era  fer una carpeta en la que predominés el color oficial de l'institut que és el que está al logo: el blau. Malgrat això he editat el color dels blaus per aconseguir uns més electrics.
Volia que fos artística, ja que és dels pocs instituts que imparteixen estudis d'arts, per això vaig decidir fer taques de pintura. Vaig aconseguir imatges de pintura i les vaig modificar (els colors, la mida i la forma). Els colors escollits (blanc i blau) són molt purs i combinen molt bé. A més són els colors utilitzats en el logo de l'institut.

Resultat final:
Exterior

Lateral

Interior:

Agenda

El disseny social- Estefania Basanta
El dia 8 de maig els alumnes de Segon de Batxillerat de Disseny vam rebre la visita d'Estefania Basanta, una anterior alumna de l'Institut Celestí Bellera, que actualment es dedica al Disseny Social.

Què és el Disseny Social?
Quan la pensem en disseny, imaginem productes per a ser venuts, fabricats per una indústria i dirigits als consumidors. Però molts dissenyadors hem après que cal la "responsabilitat social" en la pràctica del disseny. És a dir, un disseny orientat cap a les persones, que busca treballar per i per les persones, i que tingui alguna cosa més que el benefici d'una transacció de compravenda de serveis.


Això no va de filantropia ni de caritat, sinó de fer negocis i de crear mercats. Es tracta d'utilitzar el disseny per beneficiar les persones, tant dins de les empreses com en la societat i, en el procés, enfortir el negoci.

Treballs d’Estefania Basanta:

ALUAT



Escriptori multifuncions: Escriptori multifunció on poder realitzar diferents accions de la nostra vida quotidiana. La taula disposa de diferents departaments per facilitar un emmagatzematge ràpid i senzill i d'un punt de llum que focalitza l'espai de treball.

ICAEN 

Trofeus per a la Generalitat: Trofeus i Packaging per als Premis d'Excel·lència Energètica de l'ICAEN (Institut Català d'Energia) 2016, premis que tenen per objecte el reconeixement d'empreses i entitats que hagin dut a terme projectes o actuacions destacables en el camp de l'estalvi, l'eficiència energètica, el foment de les energies renovables i les noves tecnologies energètiques.

LITUS


Hurna de cendres: Creada per decorar un atrezzo d’una obra de teatre.

MAGRET DE PACO:



Disseny de la samarreta d’un grup de Granollers amb el seu logo.

SILMA:






Guant protector per pròtesis superiors passives. Va ser un treball de fi de grau. La dissenyadora tenia una companya que utilitzaba protesis en un braç i es va adonar que quan estaba a casa se la treia per què no es fés malbé. Estefania va voler resoldre aquets problema sense haver de crear una protesis barata. Volia fer un projecte innovador i econòmic.

''Ante la posibilidad de diseñar una prótesis, me pregunté hasta qué punto es necesario y decidí que, si el proyecto se iba a quedar en un cajón, no quería hacerlo. Así nació Silma, un guante para prótesis superiores pasivas que pretende hacerle la vida más fácil a estos usuarios. Silma protege la función estética de dicha prótesis, ayuda al usuario a adoptar una correcta posición sin forzar la espalda por la diferencia de longitud entre sus brazos, es fácil de limpiar y reutilizable.

Silma acabó como Trabajo final de Grado en 2014, pero en la actualidad se está rediseñando y busca usuarios que lo prueben para poder testearlo y seguir creciendo.''


Web de Estefania Basanta click aquí




Exercici 7

Disseny de producte, objectes o industrial (es poden trobar definicions de conceptes relacionats amb el tema al glossari de disseny)

1. RESUM: LA FORMA I LA FUNCIÓ DELS OBJECTES

El disseny és el conjunt d'operacions mentals i idees que es tenen per tal de portar-les a una forma concreta que es pugui construir i respongui a les necessitats. La forma de l'objecte respon a diferents factors importants:

-L'adequació a la funció.
-El requeriments físics que requereix la forma.

-Els factors ergonòmics que fan d'un objecte un objecte còmode.

-Els tipus de materials que es necessitarien per a construir-lo.

-La via projectual o les estratègies d'ideació per fer l'objecte.

-L'adequació de l'estil o l'apecte físic i estètic que se li donarà a l'objecte.

-Les estratègies de publicitat i comuniació per a que l'objecte arribi al públic.

-La necessitat d'innovació tecnològica.

El dissenyador ha d'atribuir-li la importància que requereix el seu disseny segons els factors anteriors per tal de crear un bon objecte que estigui equilibrat en forma i funció. Aquest equilibri pot variar segons l'objecte:

-Rellevància de la forma per sobre de la funció (ja que a vegades una cosa és més important que l'altra).
-La funció determina la forma (a vegades primer hem de saber que és i que fa per a poder atribuir-li la forma correcta).

-Tant la funció com la forma (també pot donar-se el cas que siguin iguals d'importants els dos factors i s'han de tenir en compte per igual)

2. Dibuix d'un objecte en diferents vistes

A classe, vam haver de dibuixar diferents objectes que teniem en diferents vistes. Primerament vam agafar qualsevol objecte del nostre estoig. Jo vaig escollir una llauna.

3. Redisseny de producte
Els auriculars
Un auricular (també conegut com audiòfon, normalment es fa servir un en cada sentit, de manera que és freqüent emprar el nom en plural: auriculars, audiòfons o també cascs) són transductors que reben un senyal elèctric originada des d'una font electrònica (com, per exemple, una ràdio, sintoamplificador o reproductor d'àudio) que pel seu disseny permeten posar a prop de les orelles uns altaveus per generar ones sonores audibles.


Els auriculars són normalment desmuntables i intercanviables, és a dir, que es poden penjar o desendollar amb facilitat de l'equip que els requereix. Els mateixos auriculars poden ser usats per diversos sistemes d'àudio.

Primers auriculars



Tipus d'auriculars

Jo he decidit centrar-me en els auriculars petits

Problemes dels auriculars:

Haviem de redissenyar un producte/objecte que s'utilitzés en el cos d'una persona i que sigués ergonòmic per aquest.

Vaig decidir redissenyar uns auriculars, ja que és un producte que últimament, en la nostra época s'está utilitzant molt. Penso que ja són ergonòmics tal com són i s'adapten bé a l'orella, però un dels problemes més comuns que hi ha avui dia és que s'enredin tant, o que es perdin de seguida, per tant, he pensat en fer un braçal·let o polsera amb els auricular per tal de portar-los sempre a la má i que no es perdin i a més que no s'enredin i sigui fàcil d'utilitzarlos sense haver de desenredar-los prèviament.

Primeres idees

La meva idea principal era fer un disseny diferent, més divertit, que hi hagin distints estils pels diferents gustos de les persones. Uns més simples, altres més colorits, altres llisos, altres amb dibuixos. Per tal de fer una polsera havia de ser còmoda també, però havia de tenir en compte que l'ús oficial dels auriculars no fos perjudicat, ja que, el meu redisseny no afecta a l'ús del producte, que és posar-se'ho a les orelles per escoltar individualment.

La idea és que els auriculars estiguin folrrats per un material que façi més dur el cable, com per exemple envoltarlos amb fil o llana.

D'aquesta forma també fer diferents dissenys per els cables i fer per a diferents gustos. He comprovat personalment que fer això és útil sobretot perquè a part de donar colors a l'objecte fa que sigui més dur i s'enredi menys.

A més era important per a mi que els auriculars es poguessin enrotllar sense que es fessin malbé o s'enredessin, per això he decidit afegir una peça al producte en forma de pinça que en obrir-se cobreix els auriculars i es converteixen en una polsera.

Primers esbossos:

CANVIS:

Després de veure que no era molt útil crear la polsera tal com la vaig dissenyar en el primer esbós, la qual tenia idea de fer-la amb plàstic, i no volia fer-ho en aquest material, vaig decidir que afegiria una pinza als auriculars, que tindrian el fil que els envoltaria i d'aquesta forma es veuria el disseny fet amb el fil. També em vaig adonar que no s'enrotllaven gracies a que el fil enduria el cable i es quedaba amb la forma que li donesis. 

Després de fer això vaig pensar en afegir un filferro dintre per tal que es quedés amb la forma. D'aquesta manera l'objecte tindria una petita novetat que canviaria moltes coses. Per últim vaig utilitzar la pinza que quedés com a ''tope'' al final dels auriculars i enganxar els auriculars en el moment que fos necessari i quan s'enrotllés.

Materials necessaris:

-Filferro



-Fil


-Auriculars



-Pinza



La maqueta de prova (sense el filferro):

Resultat final:
Finalment, després de fer canvis i renovacions en el meu redisseny he pogut aconseguir el que hem proposaba, i els meus objectius principals.

El meu redisseny complert consisteix en uns auriculars que están enrotllats amb fil amb un filferro dins, de forma que els auriculars poden adquirir diferents formes que fan mes cómode el fet de portar auriculars. A més están dissenyats especialment per que no s'emboliquin.

A més, ja que pot adquirir formes diverses poder adaptar-los ergonòmicament a qualsevol part del cos, com el canell (utilitzant els auriculars de polsera), el coll, de forma que sembli un collaret, al turmell, ja que está creat especialment per a que no estorbi a qui ho porta.

Finalment considero que és una forma més divertida i estilosa (ja que malgrat jo només he fet un disseny pot tenir-se dissenys adaptats als diferents estils de les persones) a la vegada que còmode de portar els auriculars, els quals fins ara havien estat un destorb constant en el nostre dia a dia.

ANUNCI PUBLICITARI DEL PRODUCTE REDISSENYAT:

A dalt de tot trobem el logo hanGled
Per què hanGled?
Per què em va semblar original barrejar les paraules Hang (portar) i Tangled (embolic) que són dos paraules clau en el meu projecte. D'aquesta forma hanGled.

He decidit incorporar a l'anunci els seus usos més importants i els objectius que volia aconseguir:
-Que no s'emboliquen. ''It don't get tangled''
-Que els pots portar amb tu. ''Take them with you''

D'aquesta forma cridar l'atenció dels possibles clients. Com a fons he utilitzat un verd menta, que crec que a la vegada de ser discret és vistós. He incorporat un dibuix d'una ombra d'una noia escoltant musica i unes notes musicals alredera per acabar la composició del meu anunci.

Autoavaluació 2n trimestre disseny

Personalment, considero que aquest ha sigut un molt bon trimestre, ja que he possat molt de la meva part per tal de acabar totes les feines a temps i en les millors condicions de presentació. A més també m'he esforçat més, i això també a sigut a causa que els temaris treballats en l'assignatura m'han motivat ja que m'ha agradat fer-los. Per tant considero que la meva nota trimestral hauria de ser: Un 9.


2n TRIMESTRE

Concurs disseny de samarreta Blancs

En un principi tenia dues idees en ment, una d'aquestes era dibuixar un científic inspirat en Galileo Galilei amb una samarreta dels ''Blancs'' i amb una mà enlaire, de forma que semblés que esta animant l'equip. 

La meva segona idea era dibuixar el drac més famós del grup dels Blancs expulsant foc per la boca, de forma que donés a una probeta com si l'estiguès escalfant. Vaig decidir escollir la primera idea ja que em semblava més renovadora i més visual. Desprès de fer varis canvis vaig aconseguir el resultat final que volia,  es aquest:

Vaig pensar que hauria d'estar el dibuix al centre de la samarreta.

Exercici 6

Packaging

Què és?
Packaging és un terme de la llengua anglesa que la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) no inclou en el seu diccionari. El concepte, de totes maneres, s'usa amb molta freqüència per referir-se al empaquetatge, envàs o embalatge d'alguna cosa.



Idees:
-Hot dogs

-Gofres

Procés

Vaig pensar en com millorar el transport d'alguns d'aquests aliments, per tant vaig informar-me en quin d'aquests era més incòmode i de qual podía obtenir un resultat més innovador i original.

Primerament vaig buscar packaging de hot dog, però vaig poder comprovar que el packaging que hi habia ja era molt còmode i no em semblava que crear un de nou no milloraria la comoditat, per tant vaig descartar aquesta opció.

Després em vaig interessar en les gofres i els crepes, que normalment ens donen al carrer les gofres o el crepe a la mà en un cartonet, i el cobert i després el tovalló i si volem demanar una beguda ja no ens queden mans per portar-ho tot. A més aquest cartonet on ens el vénen és molt incòmode, ja que te obertures als costats que fan que haguem de fer equilibris per menjar-ho sense que caigui. Per tots aquest problemes que ens ocassionen he decidit fer un packaging que pugui servirnos tant com per portar crepes, com gofres, com  per portar begudes, coberts i tovallons en un espai ergonòmic, còmode i que ocupi poc espai.

Així és com ens entreguen el producte, d'una forma incòmoda i que t'ocupa les dues mans.


La meva idea

El meu packaging està creat especialment per a quan es compra més d'un crepe o gofre a una paradeta i volem agafar begudes, per a que hi hagi una forma més fàcil de transportar-lo tot, ja que els que havia observat eren incòmodes i només donaven espai per portar-lo incòmodament en una mà, ja que en cap moment es podria demanar una beguda o seria molt incòmode de portar.

Primer vaig fer uns esbossos del que més o menys volia fer, d'una forma ràpida i a mà alçada.

És una mena de calaixera, que tindria dos dissenys diferents, un seria el disseny petit, que tindria espai per a ficar dos gofres, i el segon disseny seria el gran que tindria espai per a ficar fins a quatre gofres. Aquesta calaixera estaria feta de cartró, ja que és un material reciclable y tindria unes il·lustracions divertides, relacionades amb els dolços. A més, aquesta tindria 4 espais rodons a la part superior per a ficar les begudes, els tovallons i els coberts necessaris. A més tindria una assa ergonòmica que no fes mal a la mà i que permetés portar tot el menjar i transportar-lo. Els calaixos están pensats especialment per a l'hora de menjar, poder treure el calaixet senser i quedaria amb una forma que permetés menjar-lo còmodament.

Esbosos:
Les mides de la caixa gran rondaran els 20cm d'amplada X 25cm de llargada X 22cm d'alçada, per tal que capigan moltes coses però no ocupi molt espai. La caixa será blanca ja que el logo ja es colorit, encara que tindra pipetes de colors a intervals regulars.

Per tant, el nom que li he donat a la caixa serà ''Hang Your Sweet'', que la traducció seria com ''Porta els teus dolços''. Li he posat aquest nom perquè he pensat que hauria de ser curt però que englobés tot el que et milloraba aquest objecte. Per això em va semblar bona idea que la paraula principal fos portar o transportar que és el més important. En comptes de posar ''Hang Your Crepes'' o ''Hang Your Gofres'' he posat sweets  englobant dolços en general ja que pot servir per transportar més menjar.

La marca del producte

He decidit fer un logo amb colors molt dolços ja que estem parlant d'una capsa que transportará menjar dolç. La tipografia es bastant grossa, en negrteta i més arrodonida, aj que he pensat que en aquest cas quedaria millor una lletra divertida i amb més dinamisme, i no tant de pal i hieràtiques. Per finalitzar he afegit una fletxa que fa pensar en transportar d'un lloc a un altre, per això he cregut convenien posar-la.

Materials que necessitaré:

-Cartró

-Pintura blanca en spray

-Rotuladors de colors

Quin procés he de seguir?

1. Principalment vaig fer en el cartró la forma que necesitava per a muntar la caixa, que volia que fos fàcil de construir, amb les respectives mides i després la retallaria per aconseguir la forma. Vaig fer les mides de la caixa gran, que era la part dels compartiments dels crepes, de 20cm x 25cm i 10cm d'alçada (les mides han variat una mica respecte les que tenia pensades en un principi), ja que vaig decidir fer la versió petita del meu packaging. Després per a la part de les begudes vaig fer una altra caixa d'una alçada més petita (5cm), per tal que sobresortissin una mica les llaunes o els gots.

2. Després tocaria fer la part on es ficarien les begudes, ja que vaig decidir fer-ho a part de la caixa en sí, per a que fos més còmode de muntar. Per aquest pas vaig dividir un cartró amb les mides de la caixa (20cm x 25cm amb unes boreres de 2cm) en 4 parts iguals, i en cada quadrat vaig fer una rodona de 8cm de diametre per tal que capiguessin les begudes. Aquestes rodones les vaig dividir en trossets de 1cm aproximadament cadascun i seguidament vaig retallar els trossos.

3. Després de construir les dues caixes tocava juntar totes les parts: les dos caixes (la gran a baix i la petita a dalt), i afegir la part superior de la caixa d'adalt on es ficarien les begudes.

4. Ara era el moment de obrir l'espai per a ficar els ''calaixets'' o compartiments on aniran els nostres dolços preferits. Aquest espai donaria per a ficar 2 calaixets, per tant d'alçada fa 7cm, ja que caida calaixet mesura d'alçada 3.5cm, i d'amplada fa 15 cm i de llargada uns 20cm.

5. Ara només faltaria pintar la caixa amb les pipetes de colors i fer l'ase, que aniria a la part de dalt, fent uns forats i enganxantla per dintre amb uns peldanys. Una vegada fet això faltaria fer els calaixets que només tindrien dues parets perquè a l'hora de menjar sigués còmode., Aquest tindrán un foradet per tal de que, com uns calaixos, a l'hora de treure'ls de la calaixera sigués més fàcil.

RESULTAT FINAL:

Comparació de dos packagings



Com podem veure aquests dos packaging són completament diferents però son per al mateix producte. Primerament veiem un cartró amb la forma que acull la gofre, que possiblement és incomode pel fet de tenir obertures als dos costats, però el que podem saber és que el material que s'ha utilitzat és reciclable. En segon lloc comprover que les gofres són de les que es venen als supermercats, en una caixa de cartró i després una bossa de plàstic individual per a cada producte. Podem deduir que el producte que conservants, i a més está ficat en la bossa de plàstic que el conserva més temps sense fer-se malbé. Possiblement és més còmode però no és gens reciclable. A la segona caixa caben uns cuants gofres i es pot transportar més fàcilment sense tacar-nos. Poder comprovar que cada packaging té el seu pro i el seu contra però cap dels dos acompleix totes les funcions que farien del packaging un perfecte.

Exercici 5

Tipografia- Estris de bellesa

Tiplogia de lletres
Tipografia és l'art i la tècnica de crear i compondre tipus per comunicar un missatge. També s'ocupa de l'estudi i classificació de les diferents fonts tipogràfiques.

Tipus és igual al model o disseny d'una lletra determinada.

Font tipogràfica és la que es defineix com a estil o aparença d'un grup complet de caràcters, nombres i signes, regits per unes característiques comunes.


Família tipogràfica, en tipografia, significa un conjunt de tipus basat en una mateixa font, amb algunes variacions, com, com per exemple, en el gruix i amplada, però mantenint característiques comunes. Els membres que integren una família s'assemblen entre si però tenen trets propis.

Conceptes tipogràfics

-Alçada de les majúscules: És l'alçada de les lletres de caixa alta.

-Alçada X: Alçada de les lletres de caixa baixa, les lletres minúscules, excloent els ascendents i els descendents.

-Anell: És l'asta corba tancada que formen les lletres "b, p i o".

-Ascendent: Asta que conté la lletra de caixa baixa i que sobresurt per sobre de l'alçada x, com ara les lletres "b, d i k".

-Asta: Tret principal de la lletra que la defineix com la seva forma o part mes essencial.

-Astes muntants: Són les astes principals o obliqües d'una lletra, com ara la "L, B, V o A".

-Asta ondulada o espina: És el tret princial de la lletra "S" en majúscula o "s" en minúscula.

-Asta transversal: Tret horitzontal de les lletres "A, H, f o t".

-Braç: Part terminal que es projecta horitzontalment o cap amunt i que no es troba inclosa dins del caràcter, tal com es pronuncia en la lletra "E, K i L".

-Cua: Asta obliqua penjoll que formen algunes lletres, com ara la "R o K".

-Descendent: Asta de la lletra de caixa baixa que es troba per sota de la línia de base, com passa amb la lletra "p ig".

-Inclinació: Angle d'inclinació d'un tipus.

-Línia base: La línia sobre la qual es recolza l'altura.

-Orella: És la terminació o terminal que se li afegeix a algunes lletres com ara "g, o i r".

-Rebava: És l'espai que hi ha entre el caràcter i la vora del mateix.

-Serif, rematada o gràcia: És el traç o acaba d'un asta, braç ocola.

Procés de creació de les lletres:

Primerament vaig començar amb una idea que tenia bastant clara, que era fer una tipografia de videojocs clàssics. Vaig fer unes quantes lletres i m'agradava, però em vaig adonar que mentre anava posant més lletres m'anava quedant sense més idees més ràpidament i ja no podia continuar, per tant, vaig dessitir i alfinal vaig decidir començar a pensar en un altre tipus de tipografia. Se'm van acudir algunes altres idees com fer lletres amb xiclets, o amb slime (que es un tipus de material molt maleable que està últimaments molt de moda com anti-estrés). 

Esbossos de proves:

 

Esbós final:
Però aquestes idees no m'acabaven de convèncer ja que jo volia fer alguna cosa més creativa, que em donés per a pensar en cada lletra i que cadascuna fos única i original. Així que em vaig fer la pregunta: ''què m'agrada?'', i van sortir varies coses (Beyoncé, Suicide Squad, dibuixar...) que o ja estaven inventades o no donaven per a fer un abecedari, i finalment vaig pensar en els estris de bellesa femenina i el maquillatge, un tema que m'agrada molt. Em vaig decantar per aquesta idea després de fer molts esbossos i veure que se m'acuiden moltes coses per a fer.

Cada lletra és representada amb un o més estris que s'utilitzen en la bellesa personal de la dona (la A una arracada, la E una pinta, la V una planxa per al cabell...), de forma que una vegada que mirem la lletra hem de saber interpretar el seu doble sentit i captar l'objecte i la lletra a la vegada per poder entendre que és un abecedari. M'he adonat, preguntant a familiars que els hi sembla que veuen quan miren el meu abecedari, que alguns perceben abans els objectes en sí i després s'adonen que cadascún representa una lletra, i altres primer es fixen en la forma i s'adonen de que cada lletra és representada amb un objecte. Amb aquestes interpretacions tan satisfactòries, em quedo amb la última idea ja que he aconseguit el resultat que volia que percebessin les persones que mirin aquest abecedari.

Els números els vaig fer a part:

Com a punts, comes i accents simplement he volgut utilitzar els taps dels llapisos per a delinear

La meva frase final vaig decidir que fos alguna que tingués a veure amb el maquillatge. En aquest moment em vaig adonar que el tema que havia triat potser era una mica superficial, per tant, vaig decidir jugar amb això i donar a entendre que no tot és el maquillatge, i que encara que ens veiem millor amb ell el que més importa en una persona és el seu interior. A més, el fons em semblava molt aburrit i com no volia regarregarlo, vaig pensar en afegir el missatge en un fons inspirador i amb un toc femení.

Frase final:

1r TRIMESTRE

Exercici 2

Portada EL 9 NOU

Esbosos:
Vaig partir d'una idea i era convertir una estrella fugaç en una estelada amb el missatge de ''El nostre dessig es el SÍ i volem que aquest any es compleixi''.

Vaig començar fent l'estelada en forma d'estrella fugaç, però volia que el missatge fos més sutil, per tant, vaig decidir imitar un cel per la nit, blau i que hi hagues petites estrelles de fons per simular el cel encara que no estic ben bé segura de deixar-les o treure-les. Després he fet l'estelada amb els colors que em faltaven: el groc i el vermell.

Abaix he posat el missatge de: Per aquest nadal que tots els desitjos es facin realitat, amb lletres més grans el ''es facin realitat.'' M'ha semblat bona idea no posar els colors en rdre perquè el missatge sigui una mica més sutil.

Esbòs final:

Resultat final:

Anàlisi: Principalment la meva idea en quant als colors era representar la estelada d'una manera sutil. Després vaig fer la bandera amb els colors predominants representant una estrella fugaç, molt típica en el nadal i, a més, una clara senyal de que vull que un dessig es faci realitat. He decidit centrar en el centre la composició i deixar els marges blaus per tal de centrar tota la atenció en lo important. La tipografia és de lletra de pal i en negreta, a més he utilitzat un color gris molt claret, que destaqués per sobre del fons amb el missatge clau i indicant actualitat, modernitat i claredat.

Exercici 3

Anàlisi d'un anunci del periòdic

Linea Directa- La Vanguardia, Octubre 2016

La idea d'aquest cartell és donar a entendre que si el client necessita una urgència, si truca a Linea Directa serà atès molt rapidament, ja que ara tenen localització satèl·lit del teu cotxe avariat.

Podem veure que la composició és compensació de masses, ja que funciona com la llei de la balança, és a dir tots els objectes tenen en compte el pes i el color. A més tots els objectes estan col·locats a través d'un eix imaginari.

Les lletres són majúscules, de lletra de pal i blanques per contrastar amb el fons vermell. Aquest tipus de lletra indica actualitat, dinamisme, força, industrial, i és funcional i de fàcil lectura per a tothom. A més trobem algunes frases en negreta per destacar més de les que estan normals, i unes més grans que altres. Trobem en negreta els missatges principals i més importants.

L'espai és positiu, ja que rodeja l'espai negatiu. A més, les lletres són llises, però la imatge del punt d'ubicació té profunditat i sembla una imatge.

El color que predomina en tot l'anunci és el vermell en diferents tons, encara que molt semblants. és un dels colors càlids i és el més excitant. Per tant, aqusta companyia ha decidit col·locar en tot l'anunci un color captivador per al públic. A més es un color dens, proper i estimulant.

El missatge és clar, arribar als clients, per tant, és de servei públic.

Exercici 4

Muertas y Dispuestas:

Aquest article ens vol transmetre el perquè la dona sempre és inferior a l'home en el dia a dia sense adonar-nos i es que si ens posem a pensar, aquest masclisme està per tot arreu.

En anuncis, sempre està la típica dona, que encara que l'anunci sigui de sabates, surt amb un escot pronunciat, amb una minifaldilla, amb la boca mig oberta o les cames i amb unes poses que si l'analitzem, podem veure que la predisposició és com la d'una submisa. I això no només ho veiem en anuncis, que ja sembla bastant, ja que trobem a dones submises en campanyes molt famoses, sino que també ho trobem en videojocs, pornografia, música, etc. I perquè la dona és tractada com un objecte? Sembla una pregunta una mica ximple després del que hem llegit en aquest article, ja que la dona escampada i utilitzada ha estat imatge clau en la cultura durant anys, i sembla que cada vegada va a més. I realment no podem saber perquè la violència cap a la dona s'ha tractat com una nova forma d'oci, en la fotografia o en la publicitat.

Jo personalment penso que l'article és molt interessant, que potser s'ha anat més enllà del que es diu perquè realment les poses que aconsegueixen avui dia les models, o la roba que porten, no crec que siguin especialment per continuar amb una societat a qui li agrada això, simplement perquè és una tendència que es segueix, i no per promulgar aquest fet. Igualment, també penso que s'haurien de buscar unes altres formes de captar l'atenció dels espectadors, perquè sí que és veritat que la dona cada vegada surt més dèbil en les campanyes publicitaries i més utilitzada que mai.

Aquí podem veure una campanya publicitaria de Gucci en la que clarament veiem a una dona en mans d'un home literalment, ja que el posa les seves mans al cos de la dona i ella està estirada a sobre d'ell intentant treure una mica la seva cara amb l'expressió de la mirada perduda i la boca entreoberta, com donant a entendre una debilitat davant de l'home. Si ens fixem, l'home actua amb un poder per sobre d'ella, ja que l'agafa com si fos una nova adquisició i per la part del cul. En aquest moment ja entrem a la sexualitat. En el ''tu ets meva i et faré el que em vingui de gust perquè això és meu''. La dona té una actitud com una mica de por i de dir ''que hi faré?''. Òbviament es tracta d'un anunci, i tot és actuació, però ja podem veure en una sola imatge el sexisme davant de la dona del que parla l'article. A més cal dir que la dona porta un vestit molt estret, i al primer cop d'ull que li vaig donar a la foto vaig pensar que estava lligada amb cinta aïllant. Això fa que sembli que està segrestada.

La meva proposta:

Crec que l'aspecte més agressiu d'aquesta campanya és la posició del individus, ja que fa semblar que la dona no valgui res en mans de l'home, que ell sigui qui mani per sobre d'ella. En la meva investigació de campanyes publicitaries sexistes n'he vist moltes que a mi personalment no m'han semblat agressives encara que surtin aspectes sexuals entre un home i una dona com per exemple:

Aquesta campanya d'Xti ens mostra un home y una dona, ella porta les cames decobertes i ell el tors. A més ell surt ficant el seu braç entre les cames de la noia però aquí podem comprobar la diferència entre els altres anuncis, i es que ella surt agafant l'home per les esquenes amb apreci, a més no se sent lligada per ell. Un altre aspecte es que ella surt per sobre d'ell, és a dir, aquí ja no veiem una dona dèbil sota el mandat de l'home, veiem una dona independent, segura de si mateixa, agafada a un home que li agafa a ella d'una forma sensual i ella es deixa. Això no ens fa pensar ni en maltractes, ni en abusos.

Per tant crec que l'aspecte sexual es pot afegir als anuncis sense deixar la dona inferior, crec que encara això pot cridar més l'atenció que una campanya que potser en veure-la no et fa sentir massa bé, per tant, la meva proposta no es que la dona deixi d'ensenyar el seu cos. El que proposu es que el pugui ensenyar mentre ella vulgui, mentre ella estigui segura de si mateixa, i que pugui sortir amb un home que no s'aprofita d'ella, sinó que dalguna forma la aprecia.










Exercici 5
CONTRAPUBLICITAT
Què és la contrapublicitat?
És una crítica de la publicitat realitzada mediant l'alteració dels continguts dels missatges de les marques més famoses i conegudes.

Altres contrapublicitats de Lays:
Abans de fer la meva crítica vaig inspirarme d'altres contrapublicitats i em vaig assegurar que la meva idea no estigués feta.

 

La meva crítica
Tots hem obert una bossa de patates fregides de la marca Lays i hem pogut compovar que la bossa està gairabé buida, que et venen una bossa de patates grans i el contingut ocupa vertaderament la meitat de l'envàs.
El logo de la marca és aquest i ha anat evolucionant any rere any:

Investigant he topat amb la historia de Lays a la seva pagina web: www.lays.es


Es per això que he decidit fer una crítica de les patates fregides Lays, basant-me en l'anunci típic en el que diu ''irresistibles'' i en el de 300 grams de l'envás.

Ja que la meitat de la bossa és aire he decidit començar per això. Vaig pensar en coses que contenien aire com per exemple un globus, i em va convéncer la idea de posar a una persona abaix de la corda del globus ja que l'anunci original diu que són irresistibles. He canviat el eslògan de ``irresistibles`` per ''impermisible'' jugant amb les lletres per aconseguir donar la idea que venent aquest envàs a mitjes ens están robant la meitat del contingut. Per finalitzar, he possat una publicitat a part, en comptes d'una oferta en la que et venen més patates he possat una oferta en la que et vénen més aire donant a entendre sempre el mateix.
Com a simbolisme, es pot observar que he posat un nino com que es deixa emportar per aquest globus de Lays, i es que les persones encara que en critiquem la marca i ens queixem, seguim comprant-la i d'aquesta forma mai cambiarán el que ja de per sí es ven bé (o massa bé).

Després de fer la meva crítica vaig intentar buscar perquè això era així i vaig poder llegir que les bosses han de portar aire per tal de que el producte no es façi malbé, però realment compensa comprar una bossa de patates fregides quan relament més de la meitat de la bossa esta buida?



Autoavaluació 1r trimestre
Durant aquest trimestre he intentat esforçar-me al màxim amb la feina que teniem per tal de poder aconseguir una bona nota en una assignatura molt important per a mi, ja que en un futur m'agradaria poder estar estudiant disseny. Al llarg d'aquests mesos he pogut aprendre moltes cosses noves i poder veure les coses que tinc enfront dia a dia d'una altre manera. Crec que en aquest trimetre he treballat, encara que potser una vegada acostumada al treball, podria treure encara més nota. Personalment em posaria de nota un 8, ja que he treballat i he intentat treure al millor de mi, això si, aquesta ha sigut una assignatura completament nova i crec i dessitjo poder millorar de cara al trimestre següent.